|
Boletín Electrónico |
|
¿Quieres recibir nuestro Boletín de Noticias por c.e.?
|
|
|
En Otras WEBS |
|
Vilaweb - Notícies
|
Notícies de Vilaweb
|
|
-
La Caixa vendrà accions de Repsol si Sacyr s'entén amb Lukoil
La Caixa ha condicionat avui la venda d'una part de la participació que té a Repsol a través de Critèria que la constructora Sacyr arribi a un acord amb el grup rus Lukoil. Així ho ha comunicat avui l'entitat financera mitjançant una nota remesa a la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), que avui al matí havia suspès la cotització dels títols de Criteria i de la petrolera. La Caixa es reunirà avui amb altres entitats bancàries per estudiar el finançament de l'operació.Per la seva banda, Repsol ha dit que sabia que hi ha contactes entre alguns dels seus accionistes significatius amb 'tercers possibles interessats', però ha remarcat que ningú se li havia adreçat per comunicar-li que aquests contactes s'havien concretat en negociacions.
Sacyr, que té un 20% de Repsol, va pujar ahir més d'un 13% a la borsa i Critèria, que disposa d'un 12,5%, un 2,92%. La petrolera va baixar un 2,51%.
Lukoil en comptes de Gazprom
Lukoil és la segona petroliera russa, de capital privat. En un primer moment, s'havia especulat que Gazprom s'havia interessat en la compra de Repsol-YPF, però el govern espanyol va reaccionar alarmat i va suggerir que la Comissió de l'Energia vetaria l'entrada d'una empresa semi-pública en un sector estratègic com és el del petroli. Si fos Lukoil l'empresa compradora, la comissió tindria més dificultats per a vetar l'operació, perquè es tractaria d'una operació entre dues empreses privades.
El president espanyol va recalcar ahir que el principal accionista de Lukoil és la nord-americana ConocoPhillips, entreobrint la porta a un acord.
Repercussions
La venda seria molt beneficiosa per a Sacyr, que té un deute de més de 18.000 milions d'euros. També pot tenir conseqüències en la fusió entre Gas Natural i Unión Fenosa, perquè Repsol és un accionista destacat de la gasista.
-
Centenars d'universitaris continuen tancats a l'edifici històric de la UB per protestar contra el pla Bolonya
Centenars d'estudiants han passat la nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) per protestar contra l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), el pla Bolonya. Ahir al vespre es van reunir amb la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, que els va prometre que obriria un espai de diàleg per a discutir les propostes. Els universitaris debaten durant el matí en assemblea si accepten la proposta i desconvoquen la tancada.Els estudiants pretenen que es convoqui un referèndum vinculant per a decidir si el pla Bolonya continua endavant o no i que s'absolguin els estudiants expedientats de la UAB.
També es van reunir amb els rectors de la UB (Josep Samitier, actualment en funcions), de la UPF, Josep Joan Moreso, i de la UAB, Lluís Ferrer Caubet.
Jornada de vaga
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va convocar ahir una jornada de vaga que va tenir un seguiment notable a la majoria d'universitats del país.
Estudiants i agents antiavalots es van encarar a la Rambla de Barcelona, quan els agents els van impedir el pas. Alguns estudiants, i també periodistes, van resultar ferits pels cops. Més tard, cridant consignes com 'Contra Bolonya, aturem les aules', van ocupar l'edifici històric de la UB.
-
L'assemblea nacional d'ICV cerca perfilar el paper dels eco-socialistes
Iniciativa per Catalunya-Verds comença avui la 9a assemblea nacional, a la Fira de Sabadell. A banda discutir el projecte de rellançar el partit, es definirà el perfil de la formació dins el govern, oimés que no ha sabut explicar bé el paper que hi fa. També s'abordarà la renovació de la direcció. El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va dir ahir a Catalunya Ràdio que deixava el càrrec aquest cap de setmana, que calia relleu generacional.
Joan Saura va ser reelegit la setmana passada president d'ICV, en unes primàries amb un únic candidat, que era ell. Llavors va dir que renovaria la direcció i donaria més pes a Joan Herrera, Jaume Bosch, Dolors Camats i Laia Ortiz.
Crítics
Manifest de Maig, l'únic corrent crític del partit i que va demanar el vot en blanc a les primàries, retreu que ICV s'hagi aïllat del seu entorn més pròxim.
A banda, hi ha militants que, tot i no formar part de cap corrent intern, han promogut manifestos crítics. Són: Iniciativa: que es noti (impulsat per l'ex-conseller Salvador Milà) i Manifest per unes polítiques sobiranistes (promogut pels fundadors Jordi Altarriba i Josep M. López Llaví i subscrit per l'eurodiputat Raül Romeva).
-
Futbol a l'illa glaçada
Dimarts Grenlàndia, actualment una província autònoma danesa, votarà un nou estatut d'autonomia substancialment ampliat, que li reconeix el dret de votar la independència en un referèndum. Però els grenlandesos també treballen per assolir el reconeixement esportiu, com explica avui Bon cop de cap. La lluita contra el glaç i pel reconeixement internacional convergiran ben aviat. De fet, la selecció grenlandesa ja comença a prendre forma.
-
Royal i Aubry es disputen la secretaria general del PS francès
El Partit Socialista francès continua buscant nou secretari general. Cap dels tres candidats no va aconseguir ahir la majoria absoluta dels vots dels militants, que avui hauran de tornar a escollir entre la candidata a les eleccions presidencials del 2007, Ségolène Royal, i l'ex-ministra i batllessa de Lilla, Martine Aubry, que ahir van sumar el 42,45% i el 34,73% dels vots, respectivament. L'eurodiputat Benoît Hamon va aconseguir el 22,83% dels vots.La diferència principal entre Aubry i Royal és que aquesta vol que el PS sigui un partit de masses amb tendència cap al centre polític, i l'altra vol un PS clàssic que doni respostes polítiques d'esquerra.
Aubry, que acusa Royal de voler una formació a l'estil del Partit Demòcrata italià, aspira a captar els vots dels militants acostats a l'ex-candidat Bertrand Delanoë, a l'ex-secretari general, François Hollande, i al tercer candidat que aspirava al càrrec, Hamon.
-
L'estat compra deute hipotecari a vint-i-tres entitats financeres
Vint-i-vuit entitats financeres han participat en la primera subhasta del fons per a adquirir actius financers amb càrrec al tresor públic. Les entitats han posat a la venda el deute hipotecari que tenen, i l'estat n'ha comprat a vint-i-tres d'aquestes entitats per donar-los liquiditat, en unes condicions especials. No se saben quines són les entitats que han pres part en la subhasta, tret de Bancaixa, Banc Sabadell i la Caixa, que han volgut ser transparents.La Caixa ha explicat que, finalment, no havia venut deute; que hi havia participat per demostrar que abonava aquesta iniciativa. Bancaixa i Banc Sabadell també han fet pública la participació en la subhasta, però no han volgut dir si hi havien venut actius o no. Tot amb tot, d'ací a quatre mesos el vice-president Pedro Solbes revelarà a la comissió d'economia del congrés la llista dels actius que ha comprat i a qui els ha comprats.
Segons el Ministeri d'Economia espanyol, dilluns i dimarts vint-i-vuit entitats financeres van presentar setanta ofertes per a participar en la subhasta, amb càrrec al tresor públic. L'import sol·licitat era de 4.562, però finalment s'han adjudicat 2.115 milions d'euros, amb un pacte de recompra a un interès marginal del 3,150% i a un termini de venciment de dos anys.
El comitè executiu del fons de garanties va estudiar les setanta ofertes, però solament en va acceptar cinquanta-una de vint-i-tres entitats.
Finalitat: activar el crèdit
El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, va dir no fa gaire que aquest fons per a comprar deute dels bancs era per a pal·liar l'escassetat de finançament interbancari, a conseqüència del qual les entitats de crèdit han reduït l'oferta de crèdit a empreses i famílies.
-
El sector de l'automòbil dels EUA es queda, de moment, sense el pla de rescat
El cap de la majoria demòcrata al senat nord-americà, Harry Reid, ha dit anit que no aprovarien cap pla de rescat per a la indústria de l'automòbil, que dimarts va demanar 25.000 milions de dòlars. Ha instat els tres principals fabricants de cotxes dels Estats Units (General Motors, Ford i Chrysler) a presentar, abans del 2 de desembre, plans de viabilitat que justifiquin la intervenció pública. 'Fins que no ens mostrin un pla no els podem ensenyar els diners', ha dit.Les tres companyies addueixen que necessiten els diners per a evitar una 'catàstrofe' que afectaria el conjunt de la indústria americana. El president de General Motors, Richard Wagoner, diu que 25.000 milions de dòlars d'ajuda són pocs si es té en compte que la fallida de les tres empreses comportaria la pèrdua de tres milions de llocs de feina i de més de 150.000 milions de dòlars en concepte d'impostos per al govern.
Les tres empreses tenen el suport del sindicat Unió de Treballadors de la Indústria de l'Automòbil (UAW). El seu president, Ron Gettelfinger, ha dit: 'Sens dubte, la situació és greu, és una crisi.'
-
Gertrudis enregistrarà el concert d'avui per publicar-lo en disc
Gertrudis vol fer-la grossa, en ocasió del seu concert número cinc-cents. Serà avui al vespre, a la sala Razzmatazz 2 de Barcelona, i ha convidat força músics perquè l'hi acompanyin: Jarabe de Palo, la Cabra Mecànica, Gerard Quintana, Peret Reyes, Papawa, Ai Ai Ai i els cantants de Betagarri i d'Obrint Pas. A més, el concert s'enregistrarà i es publicarà l'any que ve. Mes qui no tingui entrades, no podrà assistir-hi, perquè són totes exhaurides.El grup va començar fa set anys i ja ha editat tres discos: 'Teta', 'Gertrudis' i 'Política de Verbena'. Pel primer, el públic el va elegir grup revelació de l'any, i el tercer va situar-se a la dotzena posició del World Music Chart. Gertrudis ha aconseguit de consolidar-se gràcies a la fusió de la rumba catalana amb ritmes de reggae, cúmbia i funk.
|
|
|
En Otras WEBS